Com Documentar Transaccions DeFi per a Hisenda: Guia Pràctica de Proves Fiscals

Les finances descentralitzades han transformat la manera com milions de persones interactuen amb els seus actius digitals. Protocols com Uniswap, Aave, Curve o Lido permeten operar sense intermediaris, sense formularis i sense certificats anuals. Aquesta llibertat operativa, però, no eximeix d’obligacions fiscals. I aquí sorgeix un problema que molts inversors descobreixen massa tard: documentar operacions DeFi per a Hisenda és responsabilitat exclusiva del contribuent.

A diferència d’un banc o d’un exchange centralitzat que emet extractes i certificats fiscals, els protocols descentralitzats no generen documentació per a l’Agència Tributària. Cada swap, cada dipòsit en un pool de liquiditat, cada recompensa de staking i cada operació de lending queda registrada a la blockchain, però convertir aquestes dades brutes en proves fiscals vàlides requereix metodologia, eines i, sobretot, constància.

Aquesta guia pràctica explica pas a pas com construir un sistema de documentació DeFi sòlid, què espera Hisenda dels contribuents que operen en finances descentralitzades, i com evitar els errors que poden convertir una inspecció rutinària en un problema seriós.

Quan operes en un exchange centralitzat com Binance o Kraken, la plataforma manté un registre complet de totes les teves operacions. Pots exportar el teu historial en format CSV, descarregar informes anuals i fins i tot sol·licitar certificats de posicions a data 31 de desembre. L’exchange actua, en certa manera, com un intermediari que facilita la documentació fiscal.

En DeFi, aquest intermediari no existeix. Quan fas un swap a Uniswap, aportes liquiditat a Curve o diposites ETH a Lido, estàs interactuant directament amb smart contracts desplegats en una blockchain pública. No hi ha cap empresa al darrere que t’enviï un resum anual, i cap protocol té l’obligació —de moment— de reportar les teves operacions a l’AEAT.

Això no vol dir que aquestes operacions siguin invisibles. Tota l’activitat on-chain és pública i permanent. Hisenda pot, i de fet cada vegada ho fa més, rastrejar wallets i creuar informació amb les dades que sí reporten els exchanges centralitzats. Amb la implementació de la directiva DAC8, la capacitat de rastreig de l’administració tributària augmentarà exponencialment.

La diferència fonamental és que mentre un exchange et facilita la documentació, en DeFi ets tu qui l’ha de construir. I si Hisenda et requereix proves de les teves operacions i no pots aportar documentació ordenada, la càrrega de la prova recau sobre tu. Sense evidència clara, l’AEAT pot imputar rendiments estimats o aplicar sancions per manca de col·laboració.

L’AEAT no té, a dia d’avui, una guia específica sobre com documentar operacions DeFi. Tanmateix, la normativa general de l’IRPF i les consultes vinculants sobre criptomonedes estableixen clarament quina informació ha d’aportar el contribuent en cas de comprovació fiscal.

Per a cada operació que generi un fet imposable, Hisenda espera poder verificar:

• Data i hora exacta de l’operació. No n’hi ha prou amb indicar «en algun moment del març de 2025». Cada transacció on-chain té un timestamp precís que s’ha de registrar.
• Naturalesa de l’operació: si es tracta d’un swap, una aportació de liquiditat, una recollida de recompenses, un dipòsit de lending, una liquidació o qualsevol altre tipus d’operació amb rellevància fiscal. La classificació correcta de cada operació és fonamental perquè determina el tractament fiscal aplicable.
• Actius implicats i quantitats exactes: quins tokens vas entregar, quants en vas rebre, en quina xarxa blockchain es va executar l’operació, i quines comissions (gas fees) vas pagar.
• Valoració en euros en el moment de l’operació. Aquest és potser el punt més crític. L’AEAT treballa en euros, i qualsevol guany, pèrdua o rendiment s’ha d’expressar en la divisa nacional utilitzant fonts de referència reconegudes.
• Hash de la transacció, el teu element probatori més fort. Un hash blockchain és una prova irrefutable que l’operació va existir, quan es va executar i quins moviments de fons va implicar. És l’equivalent digital d’un extracte bancari certificat, públicament verificable per qualsevol part.
• Traçabilitat de l’origen i destí dels fons: d’on van venir les criptomonedes que vas utilitzar en l’operació DeFi i on van anar després.

Entendre què constitueix una prova fiscal vàlida en el context DeFi és essencial abans de començar a documentar. No es tracta simplement de guardar captures de pantalla o anotar operacions en una llibreta. Una prova fiscal DeFi sòlida combina dades on-chain verificables amb una valoració econòmica justificada.

El hash de transacció com a unitat atòmica de prova

Cada operació en una blockchain genera un hash de transacció únic (transaction hash o tx hash). Aquest identificador hexadecimal és la peça central de la teva documentació perquè és verificable per qualsevol en qualsevol moment mitjançant un explorador de blocs com Etherscan, BscScan o Arbiscan.

Un hash de transacció conté —o permet accedir a— tota la informació rellevant: el bloc en què es va incloure (i, per tant, la data i hora exactes), les adreces d’origen i destí, els tokens transferits, les quantitats, el gas consumit i l’estat de la transacció (reeixida o fallida). És informació immutable i públicament auditable.

Si vas fer un swap d’1 ETH per 3.500 USDC a Uniswap V3, el hash d’aquesta transacció permet a qualsevol inspector verificar que efectivament es va intercanviar aquesta quantitat, en quin moment, amb quin pool i quant gas es va pagar. No hi ha possibilitat de manipulació, cosa que converteix el hash en la prova més robusta disponible.

La fitxa de documentació per operació

Per a cada operació DeFi amb rellevància fiscal, el registre hauria de contenir com a mínim els camps següents:

Aquesta fitxa pot semblar excessiva per a una sola operació, però quan acumules centenars de transaccions al llarg d’un exercici fiscal, tenir aquesta informació estructurada marca la diferència entre una declaració sòlida i un malson documental.

Fonts de preus i valoració en euros

La valoració en euros és el punt on molts contribuents cometen errors. No existeix un estàndard oficial de l’AEAT sobre quina font de preus utilitzar, però la pràctica professional recomana fonts reconegudes i consistents com CoinMarketCap, CoinGecko o les mateixes dades del protocol on s’ha executat l’operació. El més important és aplicar el mateix criteri al llarg de tot l’exercici fiscal i documentar quina font s’ha utilitzat.

Per a tokens amb baixa liquiditat o que no cotitzen en agregadors de preus coneguts, pots recórrer al valor implícit de la mateixa transacció. Si vas intercanviar un token desconegut per 500 USDC, el valor fiscal d’aquest token en el moment del swap és equivalent al valor dels 500 USDC rebuts, convertits a euros al tipus de canvi del dia.

Per a stablecoins denominades en dòlars, recorda sempre convertir a euros utilitzant el tipus de canvi EUR/USD del dia de l’operació. Com expliquem al nostre article sobre la tributació de stablecoins, ignorar aquesta conversió és un dels errors més freqüents i pot generar discrepàncies significatives en carteres amb grans posicions en stablecoins.

Els swaps en DEXes com Uniswap, PancakeSwap, Curve o 1inch són l’operació DeFi més comuna i també la font més freqüent de fets imposables. Cada swap constitueix fiscalment una permuta de criptomonedes, cosa que genera un guany o pèrdua patrimonial que s’ha de declarar al Model 100.

Informació a capturar en cada swap

Per documentar un swap correctament necessites registrar:

• El token que entregues i el token que reps, amb quantitats exactes (incloent decimals complets)
• El valor en euros de tots dos actius en el moment del swap
• El cost del gas en la moneda nativa i el seu equivalent en euros
• El hash de la transacció, que et permet verificar totes aquestes dades posteriorment

És important distingir entre swaps simples (un token per un altre directament) i swaps amb routing (on el DEX pot passar per diversos pools intermedis per aconseguir el millor preu). Encara que el routing sigui complex internament, a efectes fiscals el que importa és el resultat net: què vas entregar i què vas rebre. El hash de la transacció final reflecteix exactament això.

Tractament fiscal del gas

Les comissions de gas pagades en una operació tenen tractament fiscal propi. Quan pagues gas en ETH per executar un swap, estàs utilitzant —i, per tant, transmetent— una quantitat d’ETH del qual n’has de conèixer el cost d’adquisició. Aquesta transmissió d’ETH genera al seu torn una microguany o micropèrdua patrimonial.

A més, el gas es pot considerar un major cost de l’operació a efectes de calcular el guany net. La fiscalitat de protocols DEX té matisos que convé conèixer per no infravalorar ni sobrevalorar l’impacte fiscal real de les teves operacions.

Swaps multi-chain i bridges

Si operes en múltiples blockchains (Ethereum, Polygon, Arbitrum, BNB Chain, Optimism, etc.), necessites consolidar la documentació de totes les xarxes. Cada xarxa té el seu propi explorador de blocs i les seves pròpies comissions de gas. Un swap a Arbitrum pot ser molt més barat en gas que un a Ethereum mainnet, però tots dos tenen exactament la mateixa rellevància fiscal.

Els bridges (ponts entre blockchains) afegeixen una altra capa de complexitat documental. Quan utilitzes un bridge per moure tokens d’una cadena a una altra, aquest moviment pot generar o no un fet imposable depenent de com s’executi tècnicament. El que sí que genera sempre és la necessitat de documentar la continuïtat dels teus fons d’una cadena a una altra, perquè la traçabilitat de la teva cartera no es trenqui.

Aportar liquiditat en protocols com Uniswap, Curve o Balancer implica una seqüència d’operacions que s’han de documentar individualment, ja que cadascuna pot tenir implicacions fiscals diferents. Com analitzem a la nostra guia sobre pools de liquiditat i a l’article sobre yield farming, aquestes operacions són fiscalment complexes i la documentació rigorosa és l’única manera de declarar-les correctament.

Entrada al pool de liquiditat

Quan diposites tokens en un pool de liquiditat (per exemple, ETH + USDC a Uniswap V3), reps a canvi tokens LP que representen la teva posició. Aquest moment s’ha de documentar registrant:

• Quantitat i valor en euros de cada token dipositat
• Hash de la transacció de dipòsit
• Quantitat de tokens LP rebuts
• Protocol i pool específics utilitzats

Aquesta informació és el punt de partida per calcular el guany o pèrdua quan retiris la liquiditat.

Recompenses i rewards

Durant el temps que la teva liquiditat està activa, pots rebre recompenses en forma de comissions del pool, tokens d’incentiu del protocol o tots dos. Cada recollida de recompenses (claim) és un esdeveniment fiscal que s’ha de documentar: data, actius rebuts, quantitats exactes i valor en euros en el moment de rebre’ls.

Els rendiments de yield farming tributen generalment com a rendiments del capital mobiliari si provenen de comissions del pool, o com a guanys patrimonials si provenen de la revalorització de tokens d’incentiu. La classificació correcta depèn de la naturalesa específica de cada rendiment, i una documentació deficient fa pràcticament impossible aplicar el criteri adequat.

Sortida del pool i càlcul de l’impermanent loss

Quan retires la teva liquiditat, retornes els tokens LP i reps de tornada els tokens subjacents, generalment en proporcions diferents a les que vas dipositar originalment. La diferència entre el valor del que vas dipositar i el valor del que retires, net de recompenses ja declarades, determina el teu guany o pèrdua patrimonial.

Documenta el hash de la transacció de retirada, la quantitat exacta de tokens rebuts i el seu valor en euros, i compara-ho amb la documentació d’entrada que vas registrar prèviament. L’impermanent loss no és un concepte fiscal reconegut directament per l’AEAT, però el seu efecte es reflecteix en el guany o pèrdua neta de l’operació quan tanques la posició.

Les operacions de lending i borrowing en protocols com Aave, Compound o MakerDAO generen diferents tipus de fets imposables que requereixen documentació específica i particularment acurada.

Lending: documentar els interessos generats

Per a operacions de lending, documenta el moment del dipòsit (amb hash, actius dipositats i el seu valor en euros) i posteriorment cada retirada o claim d’interessos. Els interessos del lending tributen com a rendiments del capital mobiliari i s’han de valorar en euros al preu de mercat del dia en què es reben o es materialitzen.

Si el protocol utilitza tokens representatius (com els aTokens d’Aave o els cTokens de Compound), documenta també la recepció d’aquests tokens i, sobretot, l’exchange rate en el moment de cada operació rellevant. La diferència d’exchange rate entre el dipòsit i la retirada reflecteix els interessos acumulats.

Borrowing: documentar el col·lateral i les liquidacions

Tot i que demanar un préstec no genera tributació directa, documenta el dipòsit de col·lateral amb el seu cost d’adquisició original i el seu valor de mercat en el moment del dipòsit. Aquesta informació serà crítica si es produeix una liquidació, perquè el cost d’adquisició del col·lateral liquidat determina el guany o pèrdua patrimonial resultant.

Les liquidacions són l’esdeveniment fiscal més delicat del borrowing. Quan es liquida part del teu col·lateral, es produeix una transmissió forçosa que genera guany o pèrdua patrimonial. Per a cada liquidació, assegura’t de registrar:

• Hash de la transacció de liquidació
• Quantitat exacta de col·lateral liquidat
• Cost d’adquisició del col·lateral (aplicant FIFO)
• Valor en euros pel qual es va executar la liquidació
• Quantitat de deute repagada pel liquidador

Sense aquesta documentació, calcular correctament l’impacte fiscal d’una liquidació és pràcticament impossible.

El staking de criptomonedes, ja sigui natiu (com el staking d’ETH a la Beacon Chain) o a través de protocols de liquid staking (com Lido o Rocket Pool), genera rendiments que s’han de documentar amb el mateix rigor que qualsevol altra operació DeFi. La fiscalitat del staking i els rendiments DeFi requereix una traçabilitat completa des del dipòsit fins a la retirada.

Staking natiu

Documenta el moment del dipòsit de staking amb el hash corresponent, la quantitat stakejada i el seu valor en euros. Les recompenses de staking tributen com a rendiments del capital mobiliari quan es reben. En el cas d’Ethereum, les recompenses s’acumulen automàticament, de manera que el moment del meritament fiscal pot ser objecte d’interpretació.

El criteri més prudent és documentar les recompenses acumulades a 31 de desembre de cada exercici i declarar els rendiments corresponents al període, o bé documentar el moment de retirada (unstaking + rewards) com a moment de materialització del rendiment. Independentment del criteri triat, aplica’l de manera consistent i documenta la metodologia seguida.

Liquid staking

Els protocols de liquid staking afegeixen una capa de complexitat documental perquè reps un token derivat (com stETH de Lido o rETH de Rocket Pool) a canvi del teu ETH stakejat. L’intercanvi d’ETH per stETH es pot considerar una permuta a efectes fiscals, cosa que generaria un fet imposable en el moment del dipòsit.

Documenta tant el dipòsit inicial com qualsevol operació posterior amb els tokens de liquid staking:

• ETH (o un altre actiu) entregat i el seu valor en euros
• Tokens de liquid staking rebuts (stETH, rETH, etc.) i el seu valor
• Hash de la transacció de dipòsit
• Operacions posteriors amb aquests tokens (ús com a col·lateral a Aave, venda, swap, etc.)

Si utilitzes stETH com a col·lateral en un protocol de lending, per exemple, aquesta operació també ha de quedar registrada amb la seva documentació corresponent.

Construir documentació fiscal DeFi des de zero revisant manualment cada transacció a Etherscan no és viable per a la majoria d’inversors amb activitat significativa. Afortunadament, existeixen eines especialitzades que automatitzen una gran part del procés d’extracció i organització de dades.

Exploradors de blocs

Els block explorers (Etherscan, BscScan, Arbiscan, Polygonscan, entre d’altres) són la teva font primària de dades verificables. Permeten consultar qualsevol transacció pel seu hash, veure l’historial complet d’una wallet i exportar llistes de transaccions en format CSV. Són la base de veritat sobre la qual es construeix tota documentació DeFi.

Per a cada xarxa on operis, identifica l’explorador corresponent i fes exportacions periòdiques del teu historial de transaccions. Desa tant els CSV exportats com captures de pantalla de les transaccions més rellevants. Aquests arxius constitueixen la teva evidència primària en cas d’inspecció.

Portfolio trackers i agregadors DeFi

Eines com DeBank, Zerion o Zapper es poden connectar a la teva wallet i mostrar un panorama consolidat de totes les teves posicions DeFi en múltiples xarxes. Tot i que no són eines fiscals per se, proporcionen una visió unificada que facilita enormement identificar quines operacions necessiten documentació i detectar posicions que podries haver oblidat.

Programari fiscal especialitzat

Plataformes com CoinTracking, Koinly o Accointing ofereixen funcionalitat específica per rastrejar operacions DeFi i intentar classificar-les fiscalment. Cap és perfecta —les operacions DeFi complexes solen requerir revisió manual—, però proporcionen un punt de partida sòlid que redueix significativament la feina necessària.

La principal limitació d’aquestes eines és que poden no interpretar correctament totes les interaccions amb smart contracts, especialment en protocols menys coneguts o en operacions complexes com el leverage farming recursiu. Verifica sempre els resultats comparant-los amb les dades del block explorer abans de donar per bona la classificació automàtica.

El spreadsheet com a complement imprescindible

Independentment de les eines que utilitzis, mantenir un full de càlcul propi amb el registre mestre de les teves operacions és altament recomanable. Aquest spreadsheet actua com la teva font de veritat personal, on consolides la informació de totes les fonts, afegeixes valoracions en euros, classifiques fiscalment cada operació i mantens notes contextuals que cap eina automatitzada pot proporcionar.

Un full de càlcul ben estructurat amb columnes per a data, xarxa, hash, tipus d’operació, tokens, quantitats, valors en EUR, gas i notes es converteix en el document central de la teva fiscalitat DeFi. És l’artefacte que lliuraries a un assessor fiscal o que presentaries davant Hisenda en cas de requeriment.

L’error més gran que cometen els inversors DeFi amb la seva documentació fiscal no és tècnic, sinó de disciplina. Documentar totes les operacions al final de l’any, intentant reconstruir dotze mesos d’activitat on-chain, és un procés dolorós, propens a errors i que inevitablement genera llacunes. La solució és crear un sistema sostenible que s’integri a la teva rutina operativa.

La rutina mensual que et pot estalviar problemes

Dedica un moment cada mes a actualitzar la teva documentació fiscal. Aquesta disciplina implica:

• Exportar les transaccions del mes des dels exploradors de blocs rellevants
• Actualitzar el teu spreadsheet mestre amb les noves operacions
• Registrar les valoracions en euros utilitzant dades històriques de preu
• Identificar i classificar les operacions amb rellevància fiscal
• Fer captures de pantalla de l’estat de les teves posicions DeFi actives

Aquesta rutina mensual transforma una tasca anual aclaparadora en un procés manejable i molt més precís. A més, en documentar mentre les operacions són fresques a la memòria, pots afegir context que seria impossible reconstruir mesos després. Per què vas fer aquell swap d’emergència al juliol? Quin va ser el motiu de retirar liquiditat de Curve al setembre? Aquestes notes contextuals poden ser valuoses si necessites explicar les teves operacions a Hisenda.

Estructura d’arxius recomanada

Organitza la teva documentació fiscal DeFi amb una estructura clara per exercici fiscal. Crea una carpeta per a cada any i, dins d’aquesta, organitza els arxius per xarxa blockchain o per tipus de document:

• CSV exportats de cada explorador de blocs
• Captures de pantalla de transaccions i posicions rellevants
• Spreadsheet mestre amb el registre consolidat d’operacions
• Document resum amb les conclusions fiscals del període

Conserva aquesta documentació durant almenys quatre anys (el termini general de prescripció fiscal a Espanya), tot i que és recomanable guardar-la durant sis anys per prudència, especialment si existeixen exercicis amb operacions complexes o imports significatius.

Consolidació cross-chain

Si operes en múltiples blockchains, necessites un procés per consolidar la informació de totes les xarxes en un únic registre coherent. Les tècniques de neteja i normalització de datasets et poden ajudar a homogeneïtzar els formats de dades de diferents xarxes i exchanges, detectar duplicats i generar un dataset unificat llest per a l’anàlisi fiscal.

Per a carteres amb un volum alt d’operacions multichain, un enfocament de pipeline ETL pot automatitzar gran part del procés de consolidació, extraient dades de múltiples fonts, transformant-les a un format fiscal estàndard i carregant-les en un registre mestre unificat.

La documentació fiscal DeFi té trampes específiques que convé conèixer per evitar-les. Aquests errors poden semblar menors en el dia a dia, però en el context d’una inspecció fiscal poden suposar la diferència entre una comprovació rutinària i un expedient sancionador. Els detallem juntament amb altres errors comuns en declarar criptomonedes al nostre article dedicat.

No documentar les operacions fallides

Les transaccions fallides a blockchain consumeixen gas però no executen l’operació prevista. Aquest gas consumit té un cost real que, depenent de la interpretació fiscal, podria ser rellevant per al càlcul del rendiment net de la teva activitat. No documentar aquestes operacions deixa un buit al teu registre de consum d’ETH (o un altre token de gas) que pot generar discrepàncies quan intentis quadrar les quantitats.

Ignorar els airdrops i tokens rebuts sense sol·licitar

Si has rebut tokens per airdrop o com a incentiu d’un protocol, aquests tokens tenen un valor de mercat en el moment de recepció que constitueix un rendiment imposable. Molts inversors ignoren aquests esdeveniments perquè no els van sol·licitar activament, però a efectes fiscals generen una obligació de documentació i declaració que no desapareix pel fet d’haver-los rebut de manera passiva.

No mantenir l’historial de costos d’adquisició

Per calcular el guany o pèrdua patrimonial de qualsevol operació, necessites conèixer el cost d’adquisició de l’actiu que transmets. En DeFi, on un token pot passar per múltiples swaps, pools i protocols abans de ser finalment venut o intercanviat, rastrejar el cost d’adquisició aplicant FIFO requereix una documentació meticulosa des de la primera operació. Sense això, reconstruir la cadena de costos és extraordinàriament difícil.

Confiar exclusivament en eines automatitzades

Les eines de tracking són útils però no infal·libles. Els protocols DeFi evolucionen constantment, i les eines de programari necessiten temps per adaptar-se a nous tipus de transaccions. Verificar sempre els resultats automatitzats contra les dades del block explorer és una pràctica essencial que protegeix contra errors de classificació que podrien derivar en una declaració incorrecta.

No guardar evidència de l’estat de posicions a 31 de desembre

Per al Model 721 i el Model 714, necessites documentar el valor de les teves posicions DeFi a 31 de desembre. Si no captures aquesta informació en el moment precís, reconstruir-la després pot ser difícil o imprecís, especialment per a posicions de liquiditat la composició i el valor de les quals varien contínuament amb cada transacció del pool.

Documentar transaccions DeFi per a Hisenda no és una opció, és una necessitat cada vegada més urgent. Amb la directiva DAC8 aplicada a l’ecosistema DeFi a l’horitzó i la creixent capacitat de l’AEAT per rastrejar operacions on-chain, l’era de l’opacitat fiscal en finances descentralitzades està arribant a la seva fi. Els contribuents que han construït un sistema de documentació sòlid estaran preparats; els que no, s’enfrontaran a reconstruccions retroactives costoses i potencialment incompletes.

La documentació fiscal DeFi requereix un enfocament sistemàtic que combini dades on-chain verificables, valoracions en euros documentades, classificació fiscal correcta i constància en el registre periòdic. No és un exercici puntual de final d’any, sinó un procés continu que forma part integral d’operar en finances descentralitzades de manera responsable.

Si les teves operacions DeFi són complexes o d’alt volum, comptar amb ajuda professional pot marcar la diferència. A Cleriontax, el nostre equip combina experiència fiscal amb enginyeria de dades per analitzar carteres DeFi multichain i generar documentació fiscal completa i defensable davant l’AEAT. Pots conèixer el nostre servei d’anàlisi de carteres per a més detalls.

Sol·licita una anàlisi de la teva cartera DeFi

Els nostres experts revisaran les teves operacions on-chain, identificaran els fets imposables rellevants i generaran un informe fiscal complet, amb tota la documentació de suport que necessites per complir amb Hisenda.

Avís legal: Aquest article té finalitat exclusivament informativa i educativa. No constitueix assessorament fiscal personalitzat ni recomanació d’inversió. La normativa fiscal està subjecta a canvis i cada situació personal és única. Consulta sempre amb un assessor fiscal professional col·legiat per al teu cas específic.

Article actualitzat periòdicament

Publicat per: Equip Cleriontax - Experts en Fiscalitat de Criptomonedes i Anàlisi de Dades