No tinc el preu de compra de les meves criptomonedes: com calcular el cost d’adquisició davant d’Hisenda

Quan vens o canvies una criptomoneda, el que tributa no és el que cobres: és la diferència entre el que obtens i el que et va costar. Si no pots demostrar aquest cost, Hisenda el tracta com a zero, i tot l’import de la venda passa a ser guany.

És un dels problemes més freqüents que veiem, i gairebé mai no és culpa de qui declara. Exchanges que van tancar, compres de fa anys, recompenses que les eines valoren a zero. Si el teu informe de Koinly, CoinTracking o similar està ple de vendes amb cost zero, al nostre servei t’ajudem a corregir el teu informe de Koinly o CoinTracking. Aquí t’expliquem d’on surt el problema i com es reconstrueix el cost que falta.

El cost d’adquisició és el que vas pagar per una criptomoneda, més les comissions de la compra. Quan la vens, restes aquest cost del valor de venda (menys les seves comissions) i el resultat és el teu guany o la teva pèrdua.

Com que sols comprar el mateix actiu diverses vegades a preus diferents, cal un criteri per saber quines unitats vens. A Espanya s’aplica FIFO per actiu: les primeres unitats que vas comprar de cada criptomoneda són les primeres que vens, sumant tot el que tens a totes les plataformes. Ho expliquem amb exemples a la guia completa per declarar criptomonedes.

La conseqüència és important: el cost d’una venda d’avui pot dependre d’una compra de fa anys en un altre exchange. Si aquesta dada falta, falla tot el càlcul d’aquell actiu, no només una operació.

Exchange tancat o compte perdut

Plataformes que van tancar (FTX, Celsius, exchanges petits), comptes als quals ja no pots accedir o exchanges que esborren l’historial antic. Si hi vas comprar i després en vas treure les criptomonedes, a la teva nova plataforma apareixen com un dipòsit sense preu.

Compres antigues sense justificant

Compres de 2017 o 2018, de vegades en plataformes que ja no existeixen, de vegades a una altra persona (P2P, en efectiu, en un caixer). Saps que vas comprar, però no tens cap arxiu que ho digui.

Staking, airdrops i forks

Les criptomonedes que reps sense comprar-les també tenen cost: el seu valor de mercat en la data en què les reps. Aquest valor és el que declares com a rendiment (a l’staking) o com a guany (en un airdrop) l’any en què arriben, i és el que fas servir com a cost quan les vens.

Moltes eines les registren amb cost zero. El resultat és doble tributació: l’staking ja va tributar en rebre’l i, si el vens amb cost zero, torna a tributar sencer. En els forks, el criteri fiscal està menys assentat, i convé documentar bé quin valor es fa servir i per què.

Transferències entre els teus propis wallets que trenquen el rastre

Aquest és el cas més comú i el més fàcil d’arreglar. Compres en un exchange, envies al teu wallet i d’allà a un altre exchange per vendre. Si l’eina no aparella la retirada amb el dipòsit, interpreta el dipòsit com una entrada nova sense cost, i la venda final surt amb guany complet. El mateix passa amb moltes operacions DeFi; t’expliquem com documentar-les a com documentar transaccions DeFi davant d’Hisenda.

La bona notícia és que gairebé sempre queda rastre. Cap prova sola no sol ser suficient, però juntes permeten reconstruir el cost amb una base sòlida.

Per als preus històrics, fes servir una font reconeguda i sempre la mateixa, com les dades històriques de CoinGecko o CoinMarketCap o el preu del mateix exchange, i anota quina fas servir. El que dona solidesa a la reconstrucció és que sigui coherent i documentada: que qualsevol pugui seguir d’on surt cada xifra.

Si et falta l’historial d’alguna plataforma, comença per recuperar les exportacions: t’expliquem on és cadascuna a com exportar l’historial de criptomonedes en CSV.

Vas comprar 1 BTC el 2019 per 8.000 € en un exchange que ja ha tancat. El vas passar al teu Ledger i el 2026 el vens a Kraken per 60.000 €. Kraken registra la venda, però el bitcoin li "va arribar" sense cost.

Amb cost zero:
  Guany: 60.000 €
  Quota a la base de l’estalvi:
    6.000 € × 19 %  = 1.140 €
    44.000 € × 21 % = 9.240 €
    10.000 € × 23 % = 2.300 €
  Total: 12.680 €

Amb el cost reconstruït (8.000 €):
  Guany: 52.000 €
    6.000 € × 19 %  = 1.140 €
    44.000 € × 21 % = 9.240 €
    2.000 € × 23 %  =   460 €
  Total: 10.840 €

Diferència: 1.840 € més per no poder justificar la compra

Per justificar aquests 8.000 € n’hi ha prou amb la transferència del teu banc a l’exchange el 2019, el correu de confirmació de la compra i el rastre on-chain de l’enviament al Ledger. Amb una cartera de diversos actius i anys de compres, la diferència es multiplica.

Declarar amb cost zero no és il·legal: simplement és el més car. Té tres conseqüències:

• Pagues de més. Tot l’import de la venda tributa com a guany, a la base de l’estalvi, amb tipus del 19 % al 30 %.
• Perds pèrdues. Si en realitat vas vendre per sota del que vas pagar, tenies una pèrdua que podies compensar amb altres guanys, aquell any o en els quatre següents. Amb cost zero aquesta pèrdua desapareix. Ho expliquem a com compensar pèrdues de criptomonedes.
• Et complica el futur. Les unitats que no vas vendre continuen sense cost, i el problema es repeteix cada any que vens.

Si ja vas presentar la renda amb cost zero, pots corregir-la amb una autoliquidació rectificativa i demanar la devolució del que vas pagar de més, dins del termini de quatre anys. També a l’inrevés: si vas declarar costos que no pots justificar, convé corregir-ho abans que pregunti Hisenda. T’ajudem a fer-ho a regularitzar criptomonedes.

Si el que t’ha arribat és una carta d’Hisenda que et demana que justifiquis el cost d’unes vendes, el primer és el termini per contestar. T’expliquem com actuar a requeriment d’Hisenda per criptomonedes.

Puc posar cost zero i ja està?

Pots, i Hisenda no t’ho discutirà, perquè és l’opció en què pagues més. Però gairebé mai no té sentit: amb una mica de feina de reconstrucció normalment pots justificar bona part del cost, i la diferència a la quota pot ser gran.

Quin preu faig servir per a un airdrop o per a les recompenses d’staking?

El valor de mercat del dia en què els reps, pres d’una font de preus històrica reconeguda i aplicat sempre amb el mateix criteri. Si el token no tenia mercat quan el vas rebre, el seu valor en aquell moment era nul: no hi ha renda en rebre’l i el seu cost, quan el venguis, serà zero. Guarda la prova que no cotitzava.

Hisenda accepta captures de pantalla com a prova?

Una captura pot servir de suport, però per si sola és una prova feble: no té data verificable i és fàcil de manipular. Pesa molt més acompanyada d’altres proves, com el moviment al teu banc, el correu de confirmació o el rastre on-chain de l’operació.

I si l’exchange ja no existeix?

Els teus extractes bancaris mostren quants diners vas enviar i quan, i la blockchain mostra quan van sortir les criptomonedes cap a la teva plataforma següent. Amb això, més els correus que conservis, es pot reconstruir un cost raonable i documentat encara que l’exchange hagi desaparegut.

Quant de temps he de guardar aquestes proves?

Mentre tinguis les criptomonedes, i després fins que prescrigui l’exercici en què les venguis: quatre anys des del final del termini de la renda d’aquell any. Si vas comprar el 2018 i vens el 2026, les proves de la compra de 2018 continuen sent necessàries.

Partim del teu informe de Koinly, CoinTracking o l’eina que facis servir, localitzem cada venda amb cost zero o dubtós, aparellem les transferències entre les teves plataformes i reconstruïm el cost amb proves documentades. Et lliurem les xifres corregides i el raonament de cadascuna, per si Hisenda pregunta. Comença a la revisió d’informes de Koinly i CoinTracking o explica’ns el teu cas.